17 Abril

(9e dia)

 

En el que duc de practiques he tingut l’oportunitat de portar sola dues sessions, que m’ha servit d’experiència en la practica professional.

 

Com a educadors hem de ser capaços de produir canvi. Amb la gent gran consisteix en introduir canvis dins l’ús de la ritualitat, treballant la estimulació cognitiva, física i socioafectiva. Potenciar en els majors la seva “bona” forma, tant física com psíquica, ja que no hem d’oblidar que aquest col·lectiu té un pes específic cada vegada més significatiu en la societat.

 

Hem de tenir en compte l’atenció, la concentració, l’interès, l’entusiasme i la motivació, ja que són les claus per a activar la memòria dels usuaris/a, per a extreure els records del passat, fixar el necessari del present i asseure les bases per a una bona qualitat de vida intel·lectual.

 

Hem d’utilitzar un llenguatge simplificat, basat en instruccions senzilles i repetitives que l’usuari/a pugui entendre amb facilitat i durant el màxim temps possible.

El llenguatge no verbal és importantíssim. El to de veu, la mirada, la gestualitat, les carícies, la distància d’apropament o allunyament, el posat nerviós o tranquil, … són missatges comunicatius entre ambdós, que podem comunicar sense dir res.

 

Quan un/a usuari/a vol comunicar-se hem de deixar que s’expressi, no hem de corregir-lo si s’equivoca; si te dificultats per trobar la paraula adequada, li demanarem que ens doni informació addicional i que gesticuli.

 

Les activitats s’ han d’adequar a les seves necessitats, encara que ens doni més feina. Han de formar part de la rutina quotidiana i satisfer les expectatives d’entreteniment i d’ocupació activa del temps.

Els exercicis portats van ser d’atenció i concentració, exercicis visuals, de psicomotricitat, …

 

Al portar una sessió hem de veure les necessitats de les persones i facilitar-li el suport necessari.

18 de març

(5e dia)

Vacances Setmana Santa!! I jo he aprofitat per a anar a les practiques i poder conèixer al grup dels dilluns, dimecres i divendres; un grup amb demències lleus o moderades. L’estimulació cognitiva es dirigeix específicament en aquest nivell de deterioració cap a les capacitats mentals més elaborades i complexes, com la lectura i l’escriptura, el càlcul i el raonament abstracte. Típicament, les persones dements conserven en aquest estadi la mecànica de l’escriptura i la lectura, igual que es troben preservats els coneixements generals sobre el món. En aquesta fase de deterioració, així com en les restants fases de la malaltia, s’han d’estimular també les capacitats més bàsiques, com l’atenció, l’orientació i la memòria, en els seus diferents tipus. La psicomotricitat també esdevé una activitat de desenvolupament pel que fa a la gent gran (portada en la segona sessió del dia) com a prevenció i moviment, en contraposició al sedentarisme, per tal de combatre les dificultats articulatòries que apareixen, com també els diversos tipus d’artrosis…

 

La diferència a trobar entre un grup i l’altre és la seva dinàmica i el ritme de les activitats, sense tenir en compte el tipus d’activitat específic al seu nivell.