La mort d’un fill o una filla és una de les experiències més dures, difícils i doloroses que pot sofrir una persona. Sentiments de dolor, ansietat i angoixa.
La mort d’un fill o una filla se sent com un buit impossible d’omplir, on apareix sentiments de culpabilitat. “Els fills han de sobreviure als seus pares,” diem.
El meu “dilema” és que dir i com actuar quan un usuari se sincera i t’explica l’enorme tristesa que sent al recordar al seu fill ja mort.
Deixa un Comentari » | 
La Nostra Actuació | 
Enllaç permanent
Publicat per miiriiam
Un dels prejudicis generalitzats que pesen sobre els adults majors des de la societat i des d’ells mateixos, i que he pogut observar amb els usuaris en el centre de practiques, és creure que recordar el passat és dolent o és un indici de deterioració.
En el meu setè dia de practica he pogut observar una sessió de reminiscència amb la psicòloga del centre.
Quan un rememora, revisa els records, els mira des del present, pot capturar les emocions que acompanyen a aquest episodi que és recordat.
Funcions de la reminiscència:
- Afavoreix la integritat (història de vida)
- Reforça la identitat i augmenta l’autoestima al recordar amb uns altres
- Permet la resignificació, tornar a recordar un esdeveniment traumàtic per a efectuar una relectura d’aquest fet i així sentir-lo d’una manera menys dolorosa.
- Estimula els duels
- Manifesta l’assoliment de la longevitat
- Ajuda a mantenir la memòria col·lectiva
Deixa un Comentari » | 
La Nostra Actuació | 
Enllaç permanent
Publicat per miiriiam
