17 Abril

(9e dia)

 

En el que duc de practiques he tingut l’oportunitat de portar sola dues sessions, que m’ha servit d’experiència en la practica professional.

 

Com a educadors hem de ser capaços de produir canvi. Amb la gent gran consisteix en introduir canvis dins l’ús de la ritualitat, treballant la estimulació cognitiva, física i socioafectiva. Potenciar en els majors la seva “bona” forma, tant física com psíquica, ja que no hem d’oblidar que aquest col·lectiu té un pes específic cada vegada més significatiu en la societat.

 

Hem de tenir en compte l’atenció, la concentració, l’interès, l’entusiasme i la motivació, ja que són les claus per a activar la memòria dels usuaris/a, per a extreure els records del passat, fixar el necessari del present i asseure les bases per a una bona qualitat de vida intel·lectual.

 

Hem d’utilitzar un llenguatge simplificat, basat en instruccions senzilles i repetitives que l’usuari/a pugui entendre amb facilitat i durant el màxim temps possible.

El llenguatge no verbal és importantíssim. El to de veu, la mirada, la gestualitat, les carícies, la distància d’apropament o allunyament, el posat nerviós o tranquil, … són missatges comunicatius entre ambdós, que podem comunicar sense dir res.

 

Quan un/a usuari/a vol comunicar-se hem de deixar que s’expressi, no hem de corregir-lo si s’equivoca; si te dificultats per trobar la paraula adequada, li demanarem que ens doni informació addicional i que gesticuli.

 

Les activitats s’ han d’adequar a les seves necessitats, encara que ens doni més feina. Han de formar part de la rutina quotidiana i satisfer les expectatives d’entreteniment i d’ocupació activa del temps.

Els exercicis portats van ser d’atenció i concentració, exercicis visuals, de psicomotricitat, …

 

Al portar una sessió hem de veure les necessitats de les persones i facilitar-li el suport necessari.

Dilema

La mort d’un fill o una filla és una de les experiències més dures, difícils i doloroses que pot sofrir una persona. Sentiments de dolor, ansietat i angoixa.

 La mort d’un fill o una filla se sent com un buit impossible d’omplir, on apareix sentiments de culpabilitat. “Els fills han de sobreviure als seus pares,” diem.

 El meu “dilema” és que dir i com actuar quan un usuari se sincera i t’explica l’enorme tristesa que sent al recordar al seu fill ja mort.

 

 

 

3 de abril

  (8e dia)

Un bon animador es aquell que tingui un ampli coneixement de la vellesa, tant biològic, psicològic i social, que conegui les possibilitats i necessitats dels vells, que sàpiga dinamitzar-los. Amb capacitat observadora, compressiu, respectuós amb les opinions dels vells, pacient, amb capacitat d’adaptar-se al ritme de les persones grans…

 

Per aprendre cal motivació, tenir una força que empenyi a l’acció, tenir en compte l’estat de desenvolupament mental de cada cas.

L’educador ha de ser capaç de transmetre la informació correctament, utilitzant un llenguatge verbal senzill unit a un to alt i un llenguatge no verbal per tal de facilitar la comprensió.

 

Per a assolir una activitat i la seva atenció, l’educador ha de crear un clima de bon humor, que facilita la interacció entre els membres. Es presta molta atenció a la validació de cada usuari mitjançant l’aplaudiment dels seus assoliments o intervencions i minimitzant les seves fallades, que reforça i anima, positivament, una contínua participació.

 

Important parlar del material, aquest ha de ser adequat, motivador, que desenvolupi els sentits. Amb la persona gran no podem utilitzar material específic per a infants, ja que seria una equiparació que podria ser molesta per a molts grans i alhora altament desmotivadora, com passa també amb les activitats. Treballar amb material propi de la vida quotidiana dels vells.

27 de març

Un dels prejudicis generalitzats que pesen sobre els adults majors des de la societat i des d’ells mateixos, i que he pogut observar amb els usuaris en el centre de practiques, és creure que recordar el passat és dolent o és un indici de deterioració.

En el meu setè dia de practica he pogut observar una sessió de reminiscència amb la psicòloga del centre.

 

Quan un rememora, revisa els records, els mira des del present, pot capturar les emocions que acompanyen a aquest episodi que és recordat.

Funcions de la reminiscència:

-          Afavoreix la integritat (història de vida)

-          Reforça la identitat i augmenta l’autoestima al recordar amb uns altres

-          Permet la resignificació, tornar a recordar un esdeveniment traumàtic per a efectuar una relectura d’aquest fet i així sentir-lo d’una manera menys dolorosa.

-          Estimula els duels

-          Manifesta l’assoliment de la longevitat

-          Ajuda a mantenir la memòria col·lectiva

 

 

20 de març

  (6e dia)

Dia tranquil! Al ser Setmana santa molts dels usuaris no han vingut. En la primera sessió estimulació cognitiva amb exercicis simples. I en la segona sessió un grup a psicomotricitat i altre a reminiscència.

He observat que als usuaris els costa molt concentrar-se i realitzar les activitats correctament. Alguns es dormen, uns altres canten, uns altres no paren de xerrar,… són com nens petits que busquen constantment la teva atenció.

 

Durant la reunió d’avui s’ha parlat d’un ingrés nou d’una usuària i de la xocolatada del dia 26 on seran aproximadament 43 persones (20 usuaris).

 

 

 

 

 

 

 

18 de març

(5e dia)

Vacances Setmana Santa!! I jo he aprofitat per a anar a les practiques i poder conèixer al grup dels dilluns, dimecres i divendres; un grup amb demències lleus o moderades. L’estimulació cognitiva es dirigeix específicament en aquest nivell de deterioració cap a les capacitats mentals més elaborades i complexes, com la lectura i l’escriptura, el càlcul i el raonament abstracte. Típicament, les persones dements conserven en aquest estadi la mecànica de l’escriptura i la lectura, igual que es troben preservats els coneixements generals sobre el món. En aquesta fase de deterioració, així com en les restants fases de la malaltia, s’han d’estimular també les capacitats més bàsiques, com l’atenció, l’orientació i la memòria, en els seus diferents tipus. La psicomotricitat també esdevé una activitat de desenvolupament pel que fa a la gent gran (portada en la segona sessió del dia) com a prevenció i moviment, en contraposició al sedentarisme, per tal de combatre les dificultats articulatòries que apareixen, com també els diversos tipus d’artrosis…

 

La diferència a trobar entre un grup i l’altre és la seva dinàmica i el ritme de les activitats, sense tenir en compte el tipus d’activitat específic al seu nivell.  

 

 

 

 

13 de març

  (4at dia)

A l’acostar-se la setmana santa la primera sessió del dia va consistir en un taller d’ous de quaresma, una activitat creativa, amb una estructuració relacionada amb el treball productiu i la distracció. És una activitat que comparteix contacte amb la realitat exterior. Amb ella es treballa la psicomotricitat fina i l’organització i concentració en el desenvolupament de l’activitat, dóna pas a la sensació d’utilitat, a la satisfacció personal, etc. dels usuaris.

La segona sessió es va dedicar a la psicomotricitat.

En la reunió es va tractar la necessitat de nous materials per a realitzar diferents activitats pensades, per a l’estat del centre i per a les classes de psicomotricitat. També es va parlar dels nous usuaris i se li va demanar una valoració d’ells a la psicòloga, que començarà a dur una sessió els dijous en la segona part del dia, en la qual treballarà la reminiscència.